El model
Prescripció social i derivació a l'exercici
El nom internacional de la nostra idea és prescripció social. Un metge de família identifica un pacient que es beneficiaria de l'activitat — per tensió, pes, ànim baix o aïllament — i el deriva a un programa comunitari: un gimnàs, un grup de caminades, entrenament de força. Un «agent d'enllaç» l'ajuda a començar i a mantenir-s'hi.
És política consolidada al Regne Unit, creix a Portugal, Alemanya i els països nòrdics, i la UE en finança activament la recerca a través d'Horitzó Europa. Espanya ja compta amb pilots autonòmics de recepta esportiva — així que un programa balear encaixa en un patró creïble i establert, en lloc d'inventar-ne un de nou.
- ✓Els programes de derivació del Regne Unit van mostrar reduccions de tensió arterial i nivells d'activitat més alts en pacients cardiovasculars, de salut mental i musculoesquelètics.
- ✓SITLESS (4 països de la UE) va combinar derivació a l'exercici amb autogestió i va demostrar cost-efectivitat.
- ✓Els estudis de retorn social van trobar de manera consistent retorns positius en els programes basats en exercici.
- !Lliçó clau de disseny: els programes de 20+ setmanes van assolir millors resultats i adherència que els de 8–12 setmanes. Per això el nostre pilot dura 12 mesos, no 3.
Els programes llargs funcionen millor
Patró indicatiu de les revisions britàniques: adherència a l'activitat prescrita segons la durada del programa.
Les revisions britàniques van trobar que els programes de 20+ setmanes produïen millors resultats de salut i més adherència que els de 8–12 setmanes; el programa nacional de Gal·les, de 16 setmanes, va resultar més cost-efectiu que els més curts.
L'economia
Un euro invertit, cinquanta estalviats.
Un estudi promogut per la Generalitat de Catalunya va estimar que cada euro invertit en activitat física genera uns 50 € d'estalvi sanitari en quatre malalties a 10–15 anys — i més si es compten altres patologies. És una xifra espanyola, d'una administració espanyola: l'àncora perfecta per a un argument fiscal espanyol.
El retorn d'un sol euro
Què significa per a la nostra proposta
La base d'evidència ja justifica un pilot — i un pilot és exactament el que converteix l'«evidència d'altres llocs» en «evidència d'aquí». Un govern pot ignorar un estudi britànic. No pot ignorar dotze mesos de dades dels seus propis ciutadans a Palma i Calvià.
Programa a programa
Què prenem de cada experiència
No copiem un únic programa — assemblem la millor decisió de disseny de cadascun dels cinc, evitant-ne els errors documentats.
Derivació a l'exercici de l'NHS
Què és: metges, infermeria i fisioterapeutes deriven pacients cardiovasculars, de salut
mental o musculoesquelètics a programes supervisats en centres esportius.
Què en prenem: la pròpia via de derivació, i la directriu del NICE que els programes durin
almenys 12 setmanes.
Què evitem: durades curtes de 8–12 setmanes — les revisions mostren que l'adherència
s'enfonsa quan el programa acaba massa aviat.
Programa nacional de derivació
Què és: un programa estatal de 16 setmanes, més cost-efectiu que les alternatives més
curtes.
Què en prenem: la prova que una versió pública a escala nacional funciona — exactament el
punt d'arribada que volem per a Espanya.
Què evitem: quedar-nos a les 16 setmanes; la nostra finestra de 12 mesos captura si
l'hàbit sobreviu.
SITLESS
Què és: un assaig finançat per la UE que va combinar derivació a l'exercici amb
estratègies d'autogestió en gent gran, demostrant cost-efectivitat.
Què en prenem: la capa d'autogestió — els participants fixen els seus propis objectius a
l'app, cosa que la literatura vincula amb millor adherència a llarg termini.
Què evitem: limitar-nos a un grup d'edat; el nostre pilot és per a tota la població
adulta.
Pilots de recepta esportiva
Què són: programes autonòmics de «prescripció d'esport» ja en marxa a parts d'Espanya,
amb l'economia de la salut catalana al darrere.
Què en prenem: legitimitat espanyola — el concepte ja existeix en la conversa sanitària
espanyola, inclosa la xifra €1→€50.
Què evitem: funcionar sense marc de mesurament; la majoria de pilots espanyols mai no va
produir dades de resultats publicables. El nostre està construït al seu voltant.
Prescripció social i agents d'enllaç
Què és: el model ampli — el metge deriva a un «agent d'enllaç» que aparella cada
persona amb una activitat comunitària i elimina barreres. Horitzó Europa finança ara mateix
recerca multinacional sobre això.
Què en prenem: la figura de l'agent d'enllaç. Cada participant té un contacte humà amb
nom, no només una app — el predictor més fort que la gent realment hi acudeixi.
On l'evidència és més sòlida
Les condicions a què parlaran les nostres dades
Els programes europeus mostren els seus efectes més clars en cinc àrees — per això els nostres qüestionaris i anàlisis estan predissenyats exactament per a elles, en lloc de buscar resultats a posteriori.
- ✓Salut cardiovascular — els programes britànics van registrar reduccions significatives de tensió arterial; mesurem la tensió a cada avaluació.
- ✓Benestar mental — les millores d'ànim i ansietat són de les troballes més consistents; WHO-5 i PHQ-9/GAD-7 les segueixen mensualment.
- ✓Funció musculoesquelètica — les millores de dolor i mobilitat redueixen la demanda de fisioteràpia i medicació.
- ✓Aïllament social — les dades portugueses i europees mostren que aïllament, sedentarisme i ànim baix s'agrupen; les activitats grupals ataquen els tres alhora.
- ✓Dependència sanitària — el titular fiscal: visites mèdiques, nombre de medicaments i baixes, autodeclarats cada mes i verificats a cada avaluació.
- !Honestedat: 12 mesos no demostraran estalvis a 15 anys. Mostraran els indicadors avançats movent-se en la direcció correcta — que és just el que el model català necessita com a dada local.
La urgència
La soledat i la mala salut mental ja maten a escala europea.
El 2025, la Comissió de l'OMS sobre Connexió Social va publicar el seu informe global: la soledat ja no és només un sentiment, és un factor de mortalitat comparable al tabac i l'obesitat. Juntament amb el cost de la inactivitat física, dibuixa el teló de fons d'aquesta proposta.
- ✓Europa, el quadre general: les malalties cardiovasculars i el càncer causen el 54% de les morts a la UE; el 45% dels europeus diu no fer mai exercici i un de cada tres no assoleix el mínim recomanat.
- ✓La soledat fa mal al cos: l'OMS la vincula a més risc d'ictus, cardiopatia, diabetis tipus 2, depressió, ansietat i deteriorament cognitiu — i duplica el risc de depressió.
- ✓L'antídot és social, no només físic: el mateix informe de l'OMS situa la connexió social com a factor protector de salut i longevitat — exactament el que ofereixen els grups de caminada i les classes col·lectives.
- €Espanya — soledat: el cost estimat de la soledat a Espanya va ser d'uns 14.000 M€ el 2021 — l'1,17% del PIB d'aquell any, entre despesa sanitària i productivitat perduda.
- €Espanya — salut mental laboral: les baixes per trastorns mentals van assolir 415.374 processos el 2024, un +176% des de 2015; ja són la segona causa de baixa laboral, i el 40% dels treballadors assenyala la feina com a font d'ansietat o depressió (davant del 29% de mitjana UE).
- €Espanya — pressió sobre la Seguretat Social: l'absentisme per baixes comunes va superar els 29.100 M€ el 2024 entre Seguretat Social i empreses; la incapacitat temporal va marcar rècord el 2025 amb 18.400 M€ — ja la segona partida més gran de la Seguretat Social. El Ministeri de Sanitat xifra només la depressió en 5.005 M€ l'any.
- !Per què això reforça el pilot: l'exercici en grup ataca alhora els tres fronts — inactivitat, soledat i ànim baix. Per això mesurem benestar mental (WHO-5, PHQ-9/GAD-7) i baixes laborals cada mes: són les xifres que connecten directament amb els comptes de la Seguretat Social.